Pel món

Ruta per Albània (Kosovo i Macedònia) 15 dies

Compartir...

Encontrareis la traducción en español al final del texto en catalàn

Butrin mar

Juliol 2018

Consells:

  • Jo utilitzo Skyscanner per buscar vols.  Però utilitzem la web de la companyia que heu escollit, us estalviareu diners i malentesos en temes com l’equipatge. Els vols directes són més barats. En aquest cas, surt més econòmic viatjar a Corfú, si agafeu el vol amb temps! Tingueu sempre un mapa al costat i mireu alternatives.
  • De Corfú a Sarandë (Albània) hi ha molts ferris. El paisatge per mar val la pena.
  • No fa falta el Passaport per entrar a Albània, ni a Kosovo, ni a Macedònia, però millor portar-lo sempre
  • Menjar: entre grec, turc i italià. Bona qualitat i varietat. Km 0 per força. Molt barat
  • Els albanesos són molt amable i sempre hem tingut sensació de seguretat. Però hi ha certa picaresca. Cal prendre-s’ho amb calma i resignació. Són els pros i contres de viatjar a llocs poc turístics.
  • A les zones més turístiques trobareu algú que parla anglès. A la costa es parla força italià. Al sud, el grec.
  • Per treure moneda cal fer-ho directament als caixers de les ciutats o pobles grans. A pocs negocis utilitzen les targetes per cobrar.
  • A Macedònia tenen la seva pròpia moneda, però accepten euros
  • A Kosovo utilitzen euros
  • L’albanès és molt difícil de pronunciar. Ens vàrem quedar amb el gràcies (Faleminderit) i amb bon dia/bona tarda (Mirëdita)
  • A la xarxa trobareu App conversors de Leks, traductors de l’albanès, etc
  • Allotjament: normalment utilitzem booking. Si utilitzeu aquest enllaç per les vostres reserves m’ajudeu a mi i aconseguiu un reemborsament de € 15!
  • Comprar una bona guia i un mapa, a Altaïr trobareu les millors i us aconsellaran bé.

carretera i vaques

Especial carretera:

  • Instal·leu-vos una app tipus MapsMe al mòbil: indispensable! Funciona sense gastar dades i és fiable i útil. Nosaltres vàrem tenir problemes amb el Garmin. El GPS et porta per les rutes més curtes i en el cas d’Albània les carreteres petites són impracticables, literalment. O circuleu amb 4×4 o no s’hi pot passar.
  • Demaneu sempre a la gent. Són molt hospitalaris
  • A Albània és millor llogar un cotxe alt i amb assegurança a tot risc
  • Els albanesos porten tots Mercedes de tota classe i època. Les males llengües diuen que són els cotxes que desapareixen a Alemanya.
Com veureu les rutes no són molt llargues. No volem passar el dia a la carretera. Volem tenir temps de descobrir llocs interessants i parar allà on vulguem, on ens indiqui la guia i la intuïció.

Mapa de la ruta

Primer dia (dissabte)
Barcelona – Corfú  (sortida: 20,45h;  arribada: a les 00:10h)
Diferència horaria d’1 hora a Grècia (2018). A Albània tenen el mateix fus horari que nosaltres

Hem optat per agafar el vol directe de Vueling. No en n’hi ha a Tirana. A l’arribar agafem un taxi (15 euros, cal preguntar tarifa abans) i ens traslladem a l’hotel ubicat prop del ferri que demà ens durà a Albània. Hotel Atlantis: correcte, té oberta la recepció tota la nit. És un hotel de pas.

Façana marítima Corfú

Segon dia (diumenge)
Corfú – Sarandë (Albània sud) Ferri: 1,30h de durada

Corfu – Ferri a Sarande – Hotel Krista

Sortim a les 13h amb el ferri cap a Sarandë (la població no té gaire interès). Al sortir del ferri passem directament per la duana (amb DNI, no ens cal Passaport) i recollim el cotxe a les mateixes instal·lacions (el lloc és molt petit i trobareu els nois que porten l’oficina passejant per la zona. Només cal demanar o ensenyar la reserva).

Mar Jónic. Corfú al fons

Dinem, traiem diners (Lek) d’un caixer automàtic i ens traslladem a una preciosa cala direcció el parc arqueològic de Butrin.

L’hotel es troba a la mateixa cala. Les instal·lacions són molt bàsiques però el lloc és impressionant. Hotel Kristal (a la mateixa platja). Esmorzar inclòs a la terrassa davant el mar.

Butrin, parc arqueològic

Visitem el Parc Arqueològic de Butrin. Val la pena. Pel seu valor arqueològic i pel seu bonic entorn. Al pàrquing de l’entrada ens proposen petites excursions a un dels molts castells o torres d’Alí Paixà. No el visitem, no tenim suficient temps. Passem per Ksamil, població turística que no val la pena. Venint amb el ferri hem pogut gaudir de les vistes dels seus magnífics illots. Tenim ganes de tornar a la cala del nostre hotel. Fem una cervesa al xiringuito de fusta de la “nostra” platja abans de sopar tot mirant la posta de sol. Una meravella de lloc. El sopar, psè psè. Però la ubicació s’ho val. Sempre veient la costa de Corfú al fons.

Posta de sol a l’hotel Kristal

Tercer dia (dilluns)
Butrin – Himare. durada:1,33h aprox

De l’Hotel Kristal a Himare

Fem un bany a la cala, dutxa, esmorzar i sortim cap a Himare per la carretera SH8. És una ruta panoràmica. Desfruitàreu del paisatge per l’anomenada riviera albanesa.

Taverna

Nosaltres parem a Qeparo. Com a la majoria de pobles a la Mediterrània, hi ha el poble vell i original apartat de la costa. A la vora del mar hi neix el poble turístic. En aquest cas, pugem fins al poble vell de Qeparo. Lloc preciós, però mig derruït i abandonat. Disfrutem de bones vistes i d’una taverna autèntica! De baixada, fem un bany a la platja, turística però encara poc urbanitzada. Aigües cristal·lines i vistes a les muntanyes (impressionants).

Badia Porto Palermo

Continuem ruta SH8 direcció Porto Palermo. Abans d’arribar ens aturarem al costat del restaurant Panorama, a la mateix carretera. Hi ha una preciosa cala. Ens banyem. Fantàstic. Però tot d’una, surten del restaurant amb una galleda enorme de la qual llencen el contingut al mar. Porqueria. Queda la platja bruta a l’instant! Evidentment no dinem en aquest restaurant.

Cala del Castell Alí Paixà

Arribem a Porto Palermo. Visitem el castell més important d’Alí Paixà. Molt recomanable. Ens quedem a dinar al mateix restaurant homònim, Porto Palermo, a la carretera. Lloc absolutament turístic però bo i barat! Un cop tips, baixem a la platja. Gandula i migdiada. Aigües cristal·lines. Aquí ens trobem amb un grup de catalans que feien el tour amb viatges Tuareg. Fem un canvi d’impressions. Se’ls veia contents.

Arribem a Himare costa i pugem al poble vell. Interessantíssim! Arribem a l’hora bona per a les fotos. La llum perfecta. Un viatger solitari ens aconsella pujar fins a l’església i li fem cas. Una petita joia mig en ruïnes. Estem sols. Passegem i gaudim de les vistes i de la llum.

Himare, poble vell

De baixada ens trobem una dona. Ens parla en grec, el Jordi li respon. Ja tenim conversa per estona. Himare és un petit poble on es parla el grec. N’hi ha un quants a la zona. Passem per davant l’escola i tot està en grec. Curiós.

Platja albanesa

El nostre allotjament està al poble vell, naturalment. Hotel Eva’s Guesthouse (Spiro Milo Road; esmorzar inclòs). Habitació de disseny tipus Ikea. Molt agradable i neta. L’esmorzar serà a la terrassa. Sopem a Himare de la costa (població caòtica, com la majoria). És el restaurant del germà de la mestressa. Restaurant Portokalli; correcte.

Quart dia (dimarts)
Himare a Vlore. durada: 1,46h

D’Himare a Vlore

Sortim direcció Vlorë. Continuem en la carretera SH8. Passem per Dhermi. Visitem el poble vell. Hi ha una església molt interessant al capdamunt. Com gairebé totes les esglésies, mig abandonada i en ruïnes. És una pena.

El gran blau des de la muntanya

El govern d’Enver Hoxha (1946-1985) va destruir o va deixar que s’abandonessin totes les esglésies i mesquites. Això si, va construir més de 700.000 búnquers per tot Albània. En trobareu per tot arreu.

Fem un bany a la platja de Dhermi de la costa. Si teniu temps podeu buscar platges tranquil·les i poc transitades (algunes de difícil accés).

De camí al parc natural de Llogara

Iniciem la pujada a la muntanya de Çika, 2.044 m sobre el nivell del mar. Vistes meravelloses. Parem a dinar a la carretera. Al capdamunt, a la taverna Grepi i Artë. Mengem bé, entre pins i vistes al mar. A l’ombra fa fred!!!!

Vistes pujant a la muntanya de Çika

Creuem el parc natural de Llogara. Lloc amb ofertes pròpies d’una zona muntanyosa. Hi trobareu molts allotjaments i restaurants.

Finalment, tornem a la vall i parem a Orikum. Volem visitar el parc arqueològic que es troba a l’inici de la península de Karabarun. Un cop acaba la zona urbanitzada de platges, us trobareu la zona militar. Deixem els DNI’s al militar de guàrdia i un guia puja amb nosaltres al cotxe i ens dirigim als jaciments. El paisatge del parc és una delícia. Solets amb el guia que ens explica la història; un privilegi. Tot plegat, també una mica surrealista. Us ho recomanem!

Orikum, parc arqueològic

Finalment, arribem a Kalaja, una població prop de Vlorë. Ens allotgem a l’Hotel  All Seasons. Esmorzar inclòs. L’amo, en Mario, ens fa sentir a gust. Les instal·lacions són velles però té unes vistes espectaculars.

Vlore al monestir de Zvernec

Camí al monestir de Zvënec

Ens instal·lem i sortim cap a Zvënec. Un monestir en una illa comunicada amb la costa per una passarel·la de fusta. Arribem a l’hora màgica. Però, ens ha costat arribar! El GPS del cotxe ens fa passar per carreteres terribles. Patim una mica. Veiem la realitat dels afores de la ciutat de Vlorë. Ens en sortim gràcies a MapsMe!  Malgrat tot, Zvënec és un lloc especial!

Xiringuito

Sopem a la vora del mar a Vlorë (ens costa trobar aparcament). Vlorë és una d’aquelles ciutats construïda com un gran bulevard davant el mar. Darrera de les grans construccions, zones deprimides. Sopem al Bar Pizzeria Sunset (on trobem aparcament) a primera línia de mar i gaudim de la posta de sol. El sopar normalet, però el lloc idíl·lic.

Des del restaurant on sopem a Vlorë

Cinquè dia (dimecres)
Vlorë – Fier- Berat . durada: 1,45h

De Vlore a Berat

Esmorzem a la fantàstica terrassa de l’hotel. No podem demanar més! De camí cap a Berat, visitarem l’Apollonia Archaeological Park. El GPS ens vol fer passar per unes pistes impracticables. Per sort, MapsMe i un pagès ens salven! Arribem a Apollonia passant per Fier.

Vistes des de l’habitació de l’Hotel All Seasons

Visitem les restes arqueològiques i dinem al restaurant Leon Rey (no el confoneu amb Rey León).  Correcte i força bé de preu, tot i ser dins del parc.

Apollonia Archaeological Park

No hem tingut temps de visitar el monestir de Santa Maria.  Les distàncies sembles curtes, però les vies són molt dolentes. Ara bé, us en recomano la visita si teniu temps.

Berat, la ciutat de les mil finestres

Tornem a la ruta. Ens dirigim a Berat. Ens instal·lem al bonic Hotel Guesthouse Arben Elezi (esmorzar inclòs). Visitem Berat, la ciutat de les mil finestres. Bonica. Passegem i anem a sopar a la terrassa del Restaurant Mangalemi. Turístic però de qualitat: tastem especialitats albaneses. Boníssim i gens car!

Sisè dia (dijous)
Berat –  Durres – Krujë  . Durada: 2,22h

De Berat a Kruja

Al matí, ens calcem bé i pugem a la Ciutadella. Fa molta calor i el camí empedrat patina molt. La Ciutadella és gran i poblada. Val la pena. Un cop a dalt descobrim que s’hi arriba amb cotxe!!

Ciutadella de Berat

Albània és un país de majoria musulmana. Així doncs, sovint sentireu el muetzí cridar a la pregària. Molt emocionant. Però cal que us digui que la majoria de la població es queda a la fresca de les terrasses prenent raki o cerveses. Suposo que és una barreja de l’herència comunista (va ser el primer país en considerar-se ateu) i país mediterrani (no oblidem que ho és i es nota en tots els sentits).

Passem de llarg de Durres, no té gran interès. Ens dirigim al capdamunt del poble de Krujë, on es troba el castell i enganxat a ell, el nostre allotjament encantat. Trobem molt transit a la carretera. És una via principal però totalment feta malbé!

Minaret a Kruje

Ens instal·lem a l’Hotel Rooms Emiliano (Castle of Krujë; esmorzar inclòs). L’Emiliano ens fa d’amfitrió, ens ensenya les instal·lacions, es fa càrrec de les maletes, ens indica l’aparcament, i ens aconsella que sopem a la muralla del castell a l’hora del capvespre. L’escoltem amb una cervesa a la mà. Li fem cas. Visitem la part vella de Krujë, la mesquita, el hammam, carrerons, muralles. Ens trobem amb un veí que es fa dir Giovanni (el seu nom albanés és difícil de pronunciar). Ens ensenya amb afecte la zona i ens explica en italià la història del lloc i la seva pròpia. Si el trobeu, deixeu-vos guiar i doneu-li uns leks, que els necessita. Trobem un viatger extremeny que viu a Tenerife. Viatge sol. Fem un canvi d’impressions. Ens aconsella i aconsellem. Una bona xerrada.

Sopar màgic al castell de Krujë

Arribem a l’hora prevista. I efectivament, ens instal·lem a la muralla a veure la posta de sol. La idea és sopar-hi. L’hotel és senzill, però feu-me cas, és molt millor que un hotel de cinc estrelles.

Setè dia (divendres)
Kruje- Shkoder . durada: 1h

De Kruje a Shkodër

Sortim cap a Shkoder. Hi arribem i ens instal·lem a l’Hotel Shpija e Gjyshit (Zues Shkoder, 4001 Shkoder; esmorzar inclòs). Hotel correcte i bon restaurant amb vistes. Però més impersonal.

Llac de Shkoder amb muntanyes de Montenegro

Visitem el llac Shkoder i dinem a un restaurant a la vora del llac. Bon peix, bon preu. Aquesta és una zona molt visitada pels seus veïns. Hi ha un bon assortiment de restaurants. Hi ha qui es banya al llac. Continuem la carretera fins al seu final; on s’acaba Albània i comença Montenegro. Les vistes de les muntanyes i el llac són corprenedores. M’enamora.

Detall de la porta de la Mesquita de Plom

Un cop dinats, visitem el Castell de Rozafa:  és interessant i té bones vistes. Baixant del castell busquem la famosa Mesquita de Plom, antiga i bonica. Ens trobem nens i nenes que juguen al voltant. “Turisti, turisti”, criden. Està tancada, però una nena molt eixerida ens obre la porta (ella sap com) i ens fa de guia, en albanès, naturalment. Ens explica que els burra (homes) preguen a baix i les gra (dones) a dalt. Alguna cosa més però no us ho sabria traduir. Que bonic tot plegat. M’emociono. Els nens continuen jugant, ens fem fotos. Els més grans juguen a escacs. Què més poden fer? Se’ls veu feliços.

Bulevard a Shkoder

Abans de sopar anem a fer un tomb pel bulevard principal de la població. Cases boniques i un bon ambient. A l’hora baixa tothom és al carrer a prendre la fresca. Les terrasses estan plenes, la gent passeja amunt i avall. Els homes grans juguen al backgammon al parc. Ens asseiem i veiem passar la gent. Ens agrada.

Al so del cant del muetzí tornem a sopar a la terrassa de l’hotel. Hem que matinar. Tenim bitllets per embarcar el cotxe i nosaltres al ferri per creuar el llac Koman.

Vuitè dia (dissabte)
Llac Koman – Fierze (al final Shkoder – Prizren)

De Shkoder al llac Koman a Prizren (Kosovo)

Caos al port del llac Koman

Matinem, a les 9h hem de ser al port per agafar l’únic ferri on podem embarcar el cotxe. La carretera és dolenta, 2h per fer 30km. Amb la son als ull comencem el dia. Un cop arribats a la presa (és un llac artificial), la policia no ens deixa passar. No ens entenem, només parlen albanès. Finalment, ens deixen passar però tenim la mosca al nas. Pot ser que no hi hagi ferri? Efectivament. Arribem al port i ens diuen que fa dies que es va avariar.  Que per internet ens tornaran els diners dels bitllets que havíem comprat. Però, hem d’arribar a Fierze! Tenim hotel reservat a Valbone! La ruta per carretera és impossible de fer sense un 4×4!!

WC

L’únic responsable de la companyia ens diu que si volem podem esperar el ferri de les 12h d’una altra empresa. Fa consultes i ens diu que hi trobarem lloc. Que no patim. Però desapareix i més tard, els responsables de l’altre ferri ens diuen que ens ha enganyat. A l’hora de la veritat no hi ha lloc ni per als que tenen bitllet de la companyia.  Veiem pràctiques poc legals. Hem perdut la possibilitat de gaudir del llac.  Ja no tenim temps d’agafar un vaixell petit i fer una excursió. Empipats i decebuts, canviem de ruta. Refem les 2 hores de camí.

Si aneu amb cotxe no teniu cap garantia de poder passar. Us aconsellem fer una excursió i prou.

Aquesta és la part fosca d’Albània. Entenem que les infraestructures siguin dolentes, que fallin coses, que hi hagi avaries… ells són els primers que ho pateixen però no ens agrada que ens enganyin.

Búnquer pop

Truquem a l’hotel Villa Dini de Valbone. Molt amablement ens anul·len la reserva sense cost. Ho agraïm. Improvisem a la carretera. Finalment, ens dirigim cap a Kosovo. Porto el passaport caducat (sí, sí, ja ho sé…cal portar sempre tota la documentació i en regla per si de cas).

Cascos blaus de passeig a Prizren

Passem per una carretera, com totes, dolenta, llarga…estem pràcticament sols. Parem a dinar en un poble d’estètica comunista. Són molt amables i ens orienten.  Continuem. No gaudim gairabé del paisatge, encara estem empipats. Finalment arribem a l’”autopista” que ens portarà a Kosovo. Passem la duana sense problemes amb els DNI (uf). Us recordem que Espanya no reconeix Kosovo com a país independent. Si us posen un segell al passaport no podreu (o tindreu molts problemes) entrar a Sèrbia.

L’“autopista” és una autovia molt precària, només cal dir-vos que les vaques passegen pels carrils centrals de la via i que per incorporar-t’hi, has de travessar el carril dels cotxes de direcció contraria i la mitjana per un espai obert!

Prizren (Kosovo)

Arribem a Prizren i busquem hotel. Estem cansats i no tenim reserva. Cap problema. Veiem un hotel que ens agrada. Hotel Edi Imperial. Hi ha lloc, el preu ens sembla correcte i ens instal·lem. Ens acompanyen a l’aparcament. Visitem la ciutat.

Mesquita a Prizren

Sorpresa! No havia pensat mai trobar una ciutat musulmana amb tant ambient, sobretot a la nit!! Discoteques a l’aire lliure al casc antic, al costat de la mesquita. Música a tot volum però poques noies.  Sopem plats tradicionals en una terrassa al “carrer major” veient passar la gent. Paguem a tot arreu amb euros. La moneda utilitzada. Veiem passar la gent però també els cascos blaus que patrullen la zona!

Novè dia (diumenge)
Prizen (Kosovo) – Pristina –  Kukes 3h

Prizren – Pristina (Kosovo) – Kukes

Al matí visitem Pristina. Bona autopista, magatzems de categoria a la carretera. Quina diferència amb la pobra Albània! Aquí hi ha més diners. I, pels noms de les avingudes, com ara la de George Bush, intuïm que hi ha una forta presència dels EUA.

Monestir de Gracanica

Dinem en una Pristina buida. És diumenge. A la tarda, visitem el monestir de Gračanica, a pocs quilòmetres de la capital. Com la majoria de monestirs i esglésies ortodoxes de Kosovo els monjos i monges són pro Serbia i les instal•lacions estan protegides pels cascos blaus. Aquests lloc són com petites illes serbies a Kosovo. Arribem a la petita ciutat de Gračanica i ens trobem les indicacions en ciríl·lic i una bandera sèrbia a la plaça del poblet. Impressiona. Entrem sense problemes al monestir. No hi ha ningú. Estan jugant la final del mundial! Ni cascos blaus, ni res. Només una monja que sembla una escultura de Giacometti ens saluda. L’església és impressionant. Val tot un viatge! No us decebrà.

Monestir de Gracanica

Comença a tronar. Ensumem temporal. Ens dirigim a Kukës, a Albània de nou.

Arribem xops a lhotel Oda Kuksit (Rruga e Drinit Lagjia nr.4; esmorzar inclòs). És un hotel petit i familiar. Ens diuen que no tenen habitacions lliures!! Els ensenyo l’imprès de la reserva feta dos mesos abans. Un cop tenim internet ho comproven i, tot i tenir l’hotel ple, ens busquen lloc. Acabem en una habitació senzilla però correcta. Sopem i a dormir. Això és Albània. Problemes però gestionats amb amabilitat i hospitalitat!

La ciutat no té interès, els voltants són bonics amb una gran abundància d’aigua. Tirem cap a Tirana!

Detall monestir de Gracanica

Desè dia (dilluns)
Kukes – Tirana 2h

De Kukes a Tirana

Arribem a Tirana per l’avinguda dels embussos. La primera impressió és caòtica. Però no és així. Tirana és una petita ciutat plena de símbols del seu passat comunista. Ens allotgem a la zona Blloku, on vivien els dirigents comunistes. Ara està tot ple de terrasses animades!

Monument a Hoxha. Tirana

L’amabilitat dels amos del petit hotel familiar ens aclapara. Ens acompanyen a buscar el cotxe i a deixar-lo en un aparcament més ben situat. Ens orienten i gaudim d’un extraordinari dinar de cuina tradicional. L’Hotel Vila Tako (Rr. Gjin Bue Shpata; esmorzar inclòs) és absolutament pulcre i còmode. Exquisit i econòmic!

Visitem Tirana. Ens sorprèn gratament. Però és una ciutat petita i s’acaba aviat.

Onzè dia (dimarts)
Tirana – Elbasan – Lin- Pogradec (llac Ohrid) Durada: 2,45h

De Tirana al llac Ohrid

Cap al llac Ohrid! No ens aturem a Elbasan. No val la pena. El viatge és pesat. Les carreteres són dolentes i amb molts camions.

Llac Ohrid

Finalment, arribem a l’Hotel Victoria (Memelisht, Pogradec E86; esmorzar inclòs). L’hotel és als afores. És un lloc bonic. Tenim una habitació alta amb vistes al llac. Fabulós! Ens instal·lem i baixem a fer un bany abans de dinar en el mateix jardí de l’hotel. A tocar de l’aigua. El dinar no és gaire bo però el lloc és ideal. Fem una petita migdiada a les gandules i sortim a fer la volta al llac.  La ciutat de Pogradec no té cap interès.

Esperant dinar a l’hotel al llac Orhrid

Volta al llac Ohrid (part a Macedònia)

Hem de passar la frontera de Macedònia. Aquí hi ha un malentès amb el policia. Necessitem una assegurança per al cotxe per entrar a Macedònia tot i tenir-la a tot risc. Ens diu, en un anglés macarrónic, que val 14€ (fourteen). Ens sembla correcte. El policia ens indica on ens faran el tràmit. Una petita garita. Plou molt. Trec el braç per la finestra amb 20€. Els agafen. Però ens diuen que són 40 (forty). Malentès típic de l’anglès. Ho trobem car per una tarda. Mentre ens hi repensem (uns segons), ens diuen que ja han fet les gestions i estem obligats a pagar. Com? No hem signat res! Ens amenacen: si no signem ens quedem sense els 20€ i sense entrar a Macedònia. Enfadats, paguem i marxem! Ens han enganyat de nou (però serà l’últim cop). En arribar a Barcelona formalitzem una queixa a la companyia.

Llac Ohrid. Monestir Sant Naum

Els voltants del monestir està ple de botiguetes, xiringuitos, restaurants, embarcadors. Però ha plogut molt i està tot mig desert. Ho agraïm. El Monestir de Saint Naum és captivador. S’hi respira espiritualitat i pau. M’emociono. Poso l’orella on em diu una dona (amb senyals); representa que he de sentir el batec del cor de Sant Naum.

Monestir de Sant Naum

Sortim i ens dirigim a la ciutat la ciutat d’Ohrid. Una localitat d’arquitectura otomana. Hi ha un cert turisme, sobretot anglès. És la segona ciutat més gran del país. Té aeroport.  Passegem, visitem l’església de santa Sofia, meravellosa! Però no estem acostumats a tanta gent. Es fa tard i tornem a Albània. Hem de passar la frontera i no les tenim totes.

Arquitectura de la zona (Ohrid)

Parem a sopar a Lin, un poblet pescador a prop de l’hotel. Lin és un llogaret autèntic, viu i alegre! Sopem a la vora del llac. L’amo ens porta peix, vi, verdures…mengem com reis. Ens improvisen un llum (amb les espelmes no en tenim prou). Xerrem, bevem raki tots plegats. El dia acaba bé.

Sopant a Lin

DOTZÈ dia (dimecres)
Pogradec – Korçe – Permet  4,12h

Llac Ohrid a Permet

Comença la ruta, i avui serà llarga. No hi ha alternativa. Deixem el llac i l’hotelet amb recança. Ens hi hauríem quedat un dia més.

Ens dirigim a Korçe, tenim intenció de fer una parada tècnica. Visitem el carrer principal i fem un cafè. Disfrutem les vistes.  Parem a Rehova. Un petit poblet de muntanya.

Rehove

Parem a dinar a Ersekë (poble estètica comunista). Entrem a la cuina per triar el dinar. Turisme 0. Un dinar casolà i deliciós.

Muntanyes Nermeçkë. Maja e Papingut

Un cop tips comencem la croada cap a Permet! Una carretera amb unes vistes meravelloses de les muntanyes de Nermeçkë i el pic Maja e Papingut, però terrible. Cal fer-la amb temps i sobretot de dia! Parem a descansar a Leskovik. Allà ens indiquen una carretera diferent per anar a Permet. Però no ens entenem bé i agafem la que ens diuen la guia, el Garmin i el MapsMe. Ens equivoquem. La carretera que ens aconsellaven segurament era molt millor que la que hem agafat. Una carretera solitària i perillosa. Bonica però cal anar amb compte. El Jordi va arribar esgotat de conduir. Jo, cansada de la tensió.

Muntanyes Nemerçkë. Maja e Papingut

Arribem a Permet i la mestressa de l’allotjament familiar ens espera a la porta. Ens instal·lem. Senzill però net. Hi ha més turistes (5 o 6). Hotel Ilir Guest House 1 (Rruga Ahmet Tomorri; esmorzar inclòs).

Permet és un petit poble animat i viu que serveix de base per fer ecoturisme i excursions. Les millors muntanyes d’Albània, diuen!  Un paradís per als amants de les caminades. Sopem en un dels restaurants Km0 que caracteritzen la ciutat. No són barats.

Permet. Mesquita i roca

Tretzè dia (dijous)
Permet- Gjirokaster – Sarande.  Durada: 2,30h

De Permet a Gjirokaster i a Sarande

Sortim cap a Gjirokaster. La carretera millora però sempre hi trobem bestiar: vaques, cabres, ovelles, gallines, porcs…

De camí a l’Ull Blau (Syri Kaltër)

De camí, parem l’Ull blau (Syri Kaltër). Molt ben indicat. Un paratge fantàstic però plegat d’autocars de turistes. La majoria molt poc respectuosos amb l’espai. Tot i això, us ho recomanem.

Ull Blau (Syri Kaltër)

Arribem i visitem Gjirokaster. Interessant ciutat que conserva l’arquitectura imperial otomana. Penso en els relats d’Ismaïl Kadaré. Visitem la ciutadella i ens passegem per la ciutat antiga, visitem una casa otomana ben conservada. El guia és el mateix propietari. Ens hem esquitllat darrera d’un grup d’italians. Busquem la casa de Kadaré. N’ha parlat tant en els seus llibres que la vull veure.

Gjirokaster, casa otomana

Dinem a l’entrada de la ciutat. En un lloc molt turístic, dolent. Cal recordar que Sarande, Gjirokaster i Butrin són zones visitades per grups organitzats de turistes provinents la majoria de Corfú.

Aquesta nit descansarem a Sarande. La darrera nit a Albània. Ens instal·lem a l’Hotel Royal Sarande (Rruga Jonianet Nr. 13; esmorzar inclòs). Fem un bany davant mateix de l’establiment. Ens deixen un parell de gandules. Sortim a sopar. Em sorprèn la ciutat. És la capital d’estiu d’Albània. Però el turisme és interior i familiar. Em recorda el Cambrils dels anys 60-70.

Des de l’hotel a Sarandë. Amb Corfú al fons

Catorzè dia (divendres)
Sarande – Corfú

El matí anem a banyar-nos a la cala on teníem l’hotel a l’arribada a Albània. Disfrutem del bany i dinem al xiringuito. Correcte i barat. Tornem a  Sarande. Al port. Tornem el cotxe i agafem el ferri cap a Corfú. El viatge d’1 hora llarga és molt bonic.

Corfú, amb el continent al fons

Arribem a Corfú i ens instal·lem a l’Hotel Konstantinoupolis (K. Zabitsianou 11; esmorzar inclòs). És un establiment vell però amb encant. Net i molt amables.

Sortim a sopar a Kérkyra, passegem per carrerons venecians i trobem una fantàstica taverna. Pocs turistes, la majoria de clients són de la ciutat . Ens tracten de meravella i sopem suculentament. No us perdeu la Taverna d’Elia (63B Paleologou | Paleologou & Spirou Arvanitaki).

Quinzè dia (dissabte)
Corfú – Barcelona

El nostre vol surt a les 0,50h. Hem de passar el dia a Kérkyra sense cotxe ni allotjament.

La petita illa de Vido

Gràcies a l’amabilitat dels responsables de l’hotel el dia serà tranquil i complet. Ens guarden les maletes i ens permeten disposar dels salons de l’hotel quan vulguem. Sota les seves indicacions visitem l’illa de Vido. Per 4€ (anar i tornar) passem el matí a Vido. Una petitíssima illa davant Kérkyra. Pràcticament deserta. Ens banyem, passegem (no hi ha cotxes) i dinem sota uns pins davant el mar. L’únic restaurant que hi ha. Mengem bé. El lloc s’ho val. Esperem pacientment que els responsables del ferri es despertin de la migdiada i tornem. Un cop passada l’hora de més calor, passegem per la ciutat d’inspiració veneciana. Tornem a sopar a la taverna Elia. Jo vull menjar el seu giros!

Kerkyra, Corfu

Un cop tips, anem a buscar les maletes a l’hotel. Agafem un taxi (12€) i arribem al petit i atapeït aeroport.  Patim un retard d’1 hora llarga. Arribem a Barcelona esgotats. Aquests vols de nit es fan llargs.

Conclusió: Un gran viatge amb pocs diners! Hem gastat uns 1000 euros per persona tot inclòs.

Lectura per al viatge:

Podeu llegir qualsevol llibre d’Ismaíl Kadaré

La provocación

També vaig llegir un altre autor molt conegut i traduït. Em va agradar. Tirana Blues de Fastos Kongoli

Tirana Blues

Llegiu sobre les tradicions del nord d'Albània i el kanun. Són fascinadors. 

Heu sentit a parlar de les verges jurades? Aquí trobareu un enllaç d'un emotiu i indispensable reportatge a YouTube. Sorprenent. No us el perdeu!

Aquí teniu l'obra fotogràfica de Pepa Hristova dedicada a les verges jurades.

Traducción en español

Julio 2018

Consejos:

  • Yo utilizo Skyscanner para buscar vuelos. Una vez has elegido tu vuelo, ves a la web de la compañía y realiza la compra directamente; es mucho más seguro y te ahorras disgustos con las maletas o el check-in. En este caso, resulta más económico viajar por Corfú, si cogéis el vuelo con tiempo! Ten siempre un mapa cerca y busca alternativas.
  • De Corfú a Sarandë (Albania) hay muchos ferris. El paisaje por mar vale la pena.
  • No hace falta el pasaporte para entrar en Albania, ni en Kosovo, ni en Macedonia, pero mejor llevarlo siempre
  • Comida: entre griega, turca e italiana. Buena calidad y variedad. Km 0 por fuerza. Muy barato
  • Los albaneses son muy amable y siempre hemos tenido sensación de seguridad. Pero hay cierta picaresca. Hay que tomárselo con calma y resignación. Son los pros y contras de viajar a lugares poco turísticos.
  • En las zonas más turísticas encontrará a más personas que hablan inglés. En la costa se habla bastante italiano. En el sur, el griego.
  • Para sacar moneda (leks) hay que hacerlo directamente en los cajeros de las ciudades o pueblos grandes. En pocos lugares se utilizan las tarjetas de crédito para cobrar.
  • En Macedonia tienen su propia moneda, pero aceptan euros
  • En Kosovo utilizan euros
  • El albanés es muy difícil de pronunciar. Nos quedamos con el gracias (Faleminderit) y con un buenos días / buenas tardes (Mirëdita)
  • En la red encontrará App conversores de leks, traductores del albanés, etc.
  • Los hoteles los he reservado con Booking. Sale un poco más caro pero es fácil y bien gestionado.
  • Compra una buena guía y un mapa, en Altaïr encontrará las mejores y te aconsejarán bien.

Especial carretera:

  • Lo mejor es instalarse una app tipo MapsMe en el móvil: indispensable! Funciona sin gastar datos y es fiable y útil. Nosotros tuvimos problemas con el Garmin. El GPS te lleva por las rutas más cortas y en el caso de Albania las carreteras pequeñas son impracticables, literalmente. O circulas con 4 × 4 o no se puede pasar.
  • Pide siempre a las personas que te encuentres. Son muy hospitalarios
  • En Albania es mejor alquilar un coche alto y con seguro a todo riesgo
  • Los albaneses llevan todos Mercedes de toda clase y época. Las malas lenguas dicen que son los coches que desaparecen en Alemania.

Como veréis las rutas planificadas no son muy largas. No queremos pasarnos el día en la carretera. Queremos tiempo de descubrir lugares interesantes y parar donde nos apetezca, donde nos indique la guía y la intuición.

Primer día (sábado)
Barcelona – Corfú (salida: 20,45h; llegada: a las 00: 10h)

La diferencia horaria es de 1 hora a Grecia (2018). En Albania tienen el mismo huso horario que nosotros

Hemos optado por tomar el vuelo directo de Vueling. No hay vuelos directos a Tirana. Al llegar tomamos un taxi (15 euros, hay que preguntar tarifa antes) y nos trasladamos al hotel ubicado cerca del ferry que mañana nos llevará a Albania. Hotel Atlantis: correcto, tiene abierta la recepción toda la noche. Es un hotel de paso.

Segundo día (domingo)
Corfú – Sarandë (Albania sur) Ferri: 1,30h de duración

Salimos a las 13h con el ferry hacia Sarandë (la población no tiene mucho interés). Al salir del ferry pasamos directamente por la aduana (con DNI, no necesitamos Pasaporte) y recogemos el coche en las mismas instalaciones (es muy pequeño y encontrarás los chicos que llevan la oficina paseando por la zona. Sólo hay que pedir o enseñar la reserva).

Comemos, sacamos dinero (Lek) de un cajero automático y nos trasladamos a una preciosa cala dirección el parque arqueológico de Butrin.

El hotel se encuentra en la misma cala. Las instalaciones son muy básicas pero el lugar es impresionante. Hotel Kristal (en la misma playa). Desayuno incluido en la terraza frente al mar.

Visitamos el Parque Arqueológico de Butrin. Vale la pena. Por su valor arqueológico y por su hermoso entorno. En el parking de la entrada nos proponen pequeñas excursiones a uno de los muchos castillos o torres de Alí Pachá. No lo visitamos, no tenemos suficiente tiempo. Pasamos por Ksamil, población turística que no vale la pena. Viniendo con el ferry hemos podido disfrutar de las vistas de sus magníficos islotes. Tenemos ganas de volver a la cala de nuestro hotel. Tomamos una cerveza en el chiringuito de madera de “nuestra” playa antes de cenar mirando la puesta de sol. Una maravilla de lugar. La cena, regular. Pero la ubicación lo vale. Siempre con la costa de Corfú al fondo.

Tercer día (lunes)
Butrin – Himare 1,33h

Tomamos un baño en la cala, ducha, desayuno y salimos hacia Himare por la carretera SH8. Es una ruta panorámica. Disfrutado del paisaje por la llamada Riviera albanesa.

Paramos a Qeparo. Como la mayoría de pueblos en el Mediterráneo, hay el pueblo viejo y original apartado de la costa y el nuevo, cerca del mar y turístico. En este caso, subimos hasta el pueblo viejo de Qeparo. Un lugar precioso, pero medio derruido y abandonado. Disfrutamos de buenas vistas y de una taberna auténtica! Al descender, tomamos un baño en la playa, turística aún poco urbanizada. Aguas cristalinas y vistas a las montañas (impresionantes).

Continuamos la ruta SH8 dirección Porto Palermo. Antes de llegar nos detendremos junto al restaurante Panorama, en la misma carretera. Hay una preciosa cala. Nos bañamos. Fantástico. Pero de pronto, salen del restaurante con un cubo enorme y tiran el contenido al mar. Basura. Queda la playa sucia al instante! Evidentemente no comemos en este establecimiento.

Llegamos a Porto Palermo. Visitamos el más famoso castillo de Alí Pachá. Recomendable. Nos quedamos a comer en el mismo restaurante homónimo, Porto Palermo, en la carretera. Lugar absolutamente turístico pero bueno y barato! Una vez llenos, bajamos a la playa. Tumbona y siesta. Aguas cristalinas. Aquí nos encontramos un grupo de catalanes que hacen el tour con viajes Tuareg. Hacemos un intercambio de impresiones. Se los ve contentos.

Llegamos a Himare costa y subimos al pueblo viejo. Interesantísimo! Es la hora buena para las fotos. La luz perfecta. Un viajero solitario nos aconseja subir hasta la iglesia y le hacemos caso. Una pequeña joya medio en ruinas. Estamos solos. Paseamos y disfrutamos de las vistas y de la luz.

De retorno nos encontramos una mujer. Nos habla en griego, Jordi le responde. Ya tenemos conversación para rato. Himare es un pequeño pueblo donde se habla este idioma. Hay unos cuantos en la zona. Pasamos por  la escuela y todo está escrito en griego. Curioso.

Nuestro alojamiento está en el pueblo viejo, naturalmente. Hotel Eva ‘s Guesthouse (Spiro Milo Road; desayuno incluido). Habitación de diseño tipo Ikea. Muy agradable y limpia. El desayuno será en la terraza. Cenamos en Himare costera (población caótica, como la mayoría de la costa). Es el restaurante del hermano de la dueña. Restaurante Portokalli; correcto.

Cuarto día (martes)
Himare a Vlore 1,46h

Salimos dirección Vlorë. Continuamos en la carretera SH8. Pasamos por Dhermi. Visitamos el pueblo viejo. Hay una iglesia muy interesante en lo alto. Como casi todas las iglesias, medio abandonada y en ruinas. Es una pena.

El gobierno de Enver Hoxha (1946-1985) destruyó o dejó que se abandonaran todas las iglesias y mezquitas. Eso sí, construyó más de 700.000 bunkers por todo Albania. Los encontraras por todas partes.

Tomamos un baño en la playa de Dhermi costera. Si tienes tiempo puedes buscar playas tranquilas y poco transitadas (algunas de difícil acceso).

Iniciamos el ascenso a la montaña de Çika, 2.044 m sobre el nivel del mar. Vistas maravillosas. Paramos a comer en la carretera. En lo alto, en la taberna Grepi i Artë. Comemos bien, entre pinos y vistas al mar. En la sombra hace frío !!!!

Cruzamos el parque natural de Llogara. Sitio con ofertas propias de una zona montañosa. Encontraréis muchos alojamientos y restaurantes.

Finalmente, volvemos al valle y paramos a Orikum. Queremos visitar el parque arqueológico que se encuentra al inicio de la península de Karabarun. Una vez termina la zona urbanizada de playas, se encuentra la zona militar. Dejamos los DNIs al militar de guardia y un guía sube en nuestro coche y nos dirigimos a los yacimientos. El paisaje del parque es una delicia. Solos con el guía que nos cuenta la historia; un privilegio. Todo ello, también un poco surrealista. Os lo recomendamos!

Finalmente, llegamos a Kalaja, una población cerca de Vlorë. Nos alojamos en el Hotel All Seasons. Desayuno incluido. El dueño, Mario, nos hace sentir a gusto. Las instalaciones son viejas pero tiene unas vistas espectaculares.

Nos instalamos y salimos hacia Zvënec. Un monasterio en una isla comunicada con la costa por una pasarela de madera. Llegamos a la hora mágica. Pero, nos ha costado llegar! El GPS del coche nos hace pasar por carreteras terribles. Sufrimos un poco. Nos topamos con la cruda realidad de las afueras de la ciudad de Vlorë. Llegamos gracias a MapsMe!. Zvënec es un lugar especial!

Cenamos en la orilla del mar en Vlorë (nos cuesta encontrar aparcamiento). Vlorë es una ciudad, que como otras, está construida como un gran bulevar frente al mar. Detrás de las grandes edificios, zonas deprimidas. Cenamos en el Bar Pizzeria Sunset (donde encontramos aparcamiento) en primera línea de mar y disfrutamos de la puesta de sol. La cena es normalita, pero el lugar idílico.

Quinto día (miércoles)
Vlorë – Fier- Berat 1,45h

Desayunamos en la fantástica terraza del hotel. No podemos pedir más! De camino hacia Berat, visitaremos la Apollonia Archaeological Park. El GPS nos quiere hacer pasar por unas pistas impracticables. Por suerte, MapsMe y un campesino nos salvan! Llegamos a Apollonia pasando por Fier.

Visitamos los restos arqueológicos y comemos en el restaurante Leon Rey (no confudir con Rey León). Correcto y bastante económico, a pesar de ser dentro del parque

No hemos tenido tiempo de visitar el monasterio de Santa María. Las distancias pareces cortas, pero las vías son muy malas. Ahora bien, os recomiendo la visita.

Volvemos a la ruta. Nos dirigimos a Berat. Nos instalamos en el hermoso Hotel Guesthouse Arben Elez (desayuno incluido). Visitamos Berat, la ciudad de las mil ventanas. Bonita. Paseamos y vamos a cenar en la terraza del Restaurante Mangalemi. Turístico pero de calidad: probamos especialidades albanesas. Buenísimo y nada caro!

Sexto día (jueves)
Berat – Durres – Krujë 2,22h

Por la mañana, nos calzamos bien y subimos a la Ciudadela. Hace mucho calor y el camino empedrado patina mucho. La Ciudadela es grande y poblada. Vale la pena. Una vez arriba descubrimos que se llega en coche !!

Albania es un país de mayoría musulmana. Así pues, a menudo escucharas el muecín llamar a la oración. Muy emocionante. Pero, también es verdad que la mayoría de la población se queda al aire libre en las terrazas tomando raki o cerveza. Supongo que la sociedad es una mezcla de la herencia comunista (fue el primer país en considerarse ateo) y país mediterráneo (no olvidemos que lo es y se nota en todos los sentidos).

Pasamos de largo de Durres, no tiene gran interés. Nos dirigimos en lo alto del pueblo de Krujë, donde se encuentra el castillo y pegado a él, nuestro alojamiento encantado.

La carretera que nos ha llevado es muy transitada. Es una vía principal pero totalmente dañada!

Nos instalamos en el Hotel Rooms Emiliano (Castle of Krujë; desayuno incluido). Emiliano nos hace de anfitrión, nos enseña las instalaciones, se hace cargo de las maletas, nos indica el aparcamiento, y nos aconseja cenar en la muralla del castillo a la hora del atardecer. Le escuchamos con una cerveza en la mano y le hacemos caso. Antes de cenar, visitamos la parte vieja de Krujë, la mezquita, el hammam, callejones, murallas. Nos encontramos con un vecino que se hace llamar Giovanni (su nombre albanés es difícil de pronunciar). Nos enseña con afecto la zona y nos cuenta en italiano la historia del lugar y la suya propia. Si lo encuentras, déjate guiar y dale unos leks, que los necesita. Nos encontramos un viajero extremeño que vive en Tenerife. Viajero solitario. Intercambiamos impresiones. Nos aconseja y aconsejamos. Una buena charla.

Llegamos a la hora prevista. Y efectivamente, nos instalamos en la muralla a ver la puesta de sol. La idea es cenar. El hotel es sencillo, pero hacedme caso, es mucho mejor que un hotel de cinco estrellas.

Séptimo día (viernes)
Kruje- Shkoder 1h

Salimos hacia Shkoder. Llegamos y nos instalamos en el Hotel Shpija y Gjyshit (Zues Shkoder, 4001 Shkoder; desayuno incluido). Hotel correcto y buen restaurante con vistas. Pero sin ese encanto especial.

Visitamos el lago Shkoder y comemos a un restaurante a orillas del lago. Buen pescado, buen precio. Esta es una zona muy visitada por los vecinos. Hay un buen surtido de restaurantes. Hay quien se baña en el lago. Continuamos la carretera hasta su final; donde acaba Albania y comienza Montenegro. Las vistas de las montañas y el lago son cautivadoras. Me enamora.

Una vez hemos comido, visitamos el Castillo de Rozafa: interesante y tiene buenas vistas. Bajando del castillo buscamos la famosa Mezquita de Plomo, antigua y bonita. Nos encontramos niños que juegan alrededor. “Turistas, turistas”, gritan. Está cerrada, pero una niña muy vivaracha nos abre la puerta (ella sabe cómo) y nos hace de guía, en albanés, naturalmente. Nos cuenta que los burra (hombres) rezan abajo y las gra (mujeres) arriba. Algo más pero no te lo sabría traducir… Me emociono. Los niños continúan jugando, nos hacemos fotos. Los mayores juegan al ajedrez. ¿Qué más pueden hacer? Se les ve felices.

Antes de cenar damos un paseo por el bulevar principal de la población. Casas bonitas y limpias. Buen ambiente. Al caer la tarde todo el mundo está en la calle, al fresco. Las terrazas están llenas, la gente pasea arriba y abajo. Los hombres mayores juegan al backgammon en el parque. Nos sentamos y vemos pasar la gente. Nos gusta.

Al sonido del canto del muecín volvemos a cenar en la terraza del hotel. Tenemos que madrugar. Hace días compramos billetes para embarcar el coche en el ferry para cruzar el lago Koman.

Octavo día (sábado)
Lago Koman – Fierze (al final Shkoder – Prizren)

Madrugamos, a las 9h debemos  estar en el puerto para tomar el único ferry donde podemos embarcar el coche. La carretera es mala, mala, 2h para hacer 30km. Con el sueño en los ojos empezamos el día. Una vez llegados en el embalse (es un lago artificial), la policía no nos deja pasar. No nos entendemos, sólo hablan albanés. Finalmente, nos dejan pasar pero empezamos ha estar preocupados. ¿Puede que no haya ferry? Efectivamente. Llegamos al puerto y nos dicen que hace días que se averió. Que por internet nos devolverán el dinero de los billetes que habíamos comprado. Pero, como llegamos a Fierze! Tenemos hotel reservado a Valbone! La ruta por carretera es imposible de hacer sin un 4 × 4 !!

El único responsable de la compañía nos dice que si queremos podemos esperar el ferry de las 12h de otra empresa. Hace consultas y nos dice que encontraremos lugar sin problemas. Pero desaparece y los responsables del otro ferry nos dicen que nos ha engañado. A la hora de la verdad no hay lugar ni para los que tienen billete de la compañía. Vemos prácticas poco legales. Hemos perdido la posibilidad de disfrutar del lago. Ya no tenemos tiempo de coger un barco pequeño y hacer una excursión. Enfadados y decepcionados, cambiamos de ruta. Rehacemos las 2 horas de camino.

Si vas en coche no tienes ninguna garantía de poder pasar. Aconsejamos hacer la ruta de ida y vuelta y basta.

Esta es la parte oscura de Albania. Entendemos que las infraestructuras sean malas, que fallen cosas, que haya averías … ellos son los primeros que lo sufren pero no nos gusta que nos engañen.

Llamamos al hotel Villa Dini de Valbone. Muy amablemente nos anulan la reserva sin coste. Lo agradecemos. Improvisamos en la carretera. Finalmente, nos dirigimos hacia Kosovo. Llevo el pasaporte caducado (sí, sí, ya lo sé … hay que llevar siempre toda la documentación en regla y al día).

Pasamos por una carretera, como todas, mala, larga … estamos prácticamente solos. Paramos a comer en un pueblo de estética comunista. Son muy amables y nos orientan. Continuamos. No disfrutamos casi del paisaje, aún estamos enfadados. Finalmente llegamos a la “autopista” que nos llevará a Kosovo. Pasamos la aduana sin problemas con los DNI (uf). Recordad que España no reconoce a Kosovo como país independiente. Si os ponen un sello en el pasaporte podéis tener problemas si vais a viajar a Serbia.

La “autopista” es una autovía muy precaria, sólo deciros que las vacas pasean por los carriles centrales de la vía y que para incorporarse a la autopista hay que cruzar un paso a través de la mediana¡

Llegamos a Prizren y buscamos hotel. Estamos cansados ​​y no tenemos reserva. Ningún problema. Vemos un hotel que nos gusta. Hotel Edi Imperial. Hay habitaciones, el precio nos parece correcto y nos instalamos. Nos acompañan al aparcamiento. Visitamos la ciudad

Sorpresa! Nunca pensé encontrar una ciudad musulmana con tanto ambiente, sobre todo por la noche !! Discotecas al aire libre en el casco antiguo, junto a la mezquita. Música a todo volumen pero pocas chicas. Cenamos platos tradicionales en una terraza en la “calle mayor” viendo pasar la gente. Pagamos en todas partes con euros. La moneda utilizada. La gente pasea, los cascos azules que patrullan la zona!

Noveno día (domingo)
Prizes (Kosovo) – Pristina – Kukes 3h 

Por la mañana visitamos Pristina. Buena autopista, almacenes de categoría en la carretera. Qué diferencia con la pobre Albania! Aquí hay dinero. Y, por los nombres de las avenidas, como la de George Bush, intuimos que hay una fuerte presencia de los USA.

Comemos en una Pristina vacía. Es domingo. Por la tarde, visitamos el monasterio de Gračanica, a pocos kilómetros de la capital. Como la mayoría de monasterios e iglesias ortodoxas de Kosovo los monjes y monjas son pro Serbia y las instalaciones están protegidas por los cascos azules. Estos lugares son como pequeñas islas de Serbia en Kosovo. Llegamos a la pequeña ciudad de Gračanica y nos encontramos las indicaciones en cirílico y una bandera serbia en la plaza del pueblo. Impresiona. Entramos sin problemas al monasterio. No hay nadie. Están jugando la final del mundial! Ni cascos azules, ni nada. Sólo una monja que parece una escultura de Giacometti nos saluda. La iglesia es impresionante. Vale todo un viaje! No te defraudará.

Hay truenos, el temporal se acerca. Nos dirigimos a Kukës, en Albania de nuevo.

Llegamos empapados al hotel Oda kuks (Rruga y Drina Lagjia Nr.4; desayuno incluido). Es un hotel pequeño y familiar. Nos dicen que no tienen habitaciones libres!! Les enseño el impreso de la reserva hecha dos meses antes. Una vez tenemos internet lo comprueban y, a pesar de tener el hotel lleno, nos buscan lugar. Terminamos en una habitación sencilla pero correcta. Cenamos y dormir. Esto es Albania. Problemas pero gestionados con amabilidad y hospitalidad!

La ciudad no tiene interés, los alrededores son bonitos con una gran abundancia de agua. Tiramos hacia Tirana!

Décimo día (lunes)
Kukes – Tirana 2h

Llegamos a Tirana por la avenida de los atascos. La primera impresión es caótica. Pero no es así. Tirana es una pequeña ciudad llena de símbolos de su pasado comunista. Nos alojamos en la zona Blloku, donde vivían los dirigentes comunistas. Ahora está todo lleno de terrazas animadas! La amabilidad de los dueños del pequeño hotel familiar nos abruma. Nos acompañan a buscar el coche para dejarlo en un aparcamiento mejor situado. Nos orientan y disfrutamos de un extraordinario almuerzo de cocina tradicional. El Hotel Villa Tako (Rr. Gjin Bue Shpata; desayuno incluido) es absolutamente pulcro y cómodo. Exquisito y económico!

Visitamos Tirana. Nos sorprende gratamente. Pero es una ciudad pequeña y se termina pronto.

Undécimo día (martes)
Tirana – Elbasan – Lin- Pogradec (lago Ohrid) 2,45h

Hacia el lago Ohrid! No nos detenemos en Elbasan. No vale la pena. El viaje es pesado. Las carreteras son malas y con muchos camiones.

Finalmente, llegamos al Hotel Victoria (Memelisht, Pogradec E86; desayuno incluido). Situado a las afueras. Es un lugar hermoso. Tenemos una habitación alta con vistas al lago. Fabuloso! Nos instalamos y bajamos a tomar un baño antes de comer en el mismo jardín del hotel. Al lado del agua. La comida no es muy buena pero el lugar es ideal. Tomamos una pequeña siesta en las hamacas y salimos a dar la vuelta al lago. La ciudad de Pogradec no tiene ningún interés.

Tenemos que pasar la frontera de Macedonia. Aquí hay un malentendido con el policía que nos atiende. Necesitamos un seguro para el coche para entrar a Macedonia a pesar de tener el de todo riesgo. Nos dice con un inglés macarrónico que vale 14 € (fourteen). Nos parece correcto. El policía nos indica donde nos harán el trámite. Una pequeña garita. Llueve mucho. Saco el brazo por la ventana con 20 €. Los cogen. Pero nos dicen que son 40 (forty). Malentendido típico del inglés. Lo encontramos caro para una tarde. Mientras lo hablamos entre nosotros (unos segundos), nos dicen que ya han hecho las gestiones y estamos obligados a pagar. ¿Cómo? No hemos firmado nada! Nos amenazan: si no firmamos nos quedamos sin los 20 € y sin entrar en Macedonia. Enfadados, pagamos y nos vamos! Nos han engañado de nuevo (pero será la última vez). Al llegar a Barcelona nos quejamos a la empresa.

Los alrededores del monasterio están lleno de tiendas, chiringuitos, restaurantes, embarcaderos. Pero ha llovido mucho y está todo medio desierto. Lo agradecemos. El monasterio de Saint Naum es cautivador. Se respira espiritualidad y paz. Me emociono. Pongo la oreja donde me dice una mujer (con señales); representa que debo oir el latido del corazón de San Naum.

Salimos y nos dirigimos a la ciudad la ciudad de Ohrid. Una localidad de arquitectura otomana. Hay un cierto turismo, sobre todo inglés. Es la segunda ciudad más grande del país. Tiene aeropuerto. Paseamos, visitamos la iglesia de santa Sofía, maravillosa! Pero no estamos acostumbrados a tanta gente. Se hace tarde y volvemos a Albania. Debemos pasar la frontera y no tenemos claro si vamos a tener problemas.

Paramos a cenar en Lin, un pueblo pescador cerca del hotel. Lin es una aldea auténtica, viva y alegre! Cenamos a la orilla del lago. El dueño nos trae pescado, vino, verduras … comemos como reyes. Nos improvisan una lámpara (con las velas no nos basta). Charlamos, bebemos raki todos juntos. El día termina bien.

Duodécimo día (miércoles)
Pogradec – Korce – Permet 4,12h

Comienza la ruta, y hoy será larga. No hay alternativa. Dejamos el lago y el hotelito con pesar. Nos habríamos quedado un día más.Nos dirigimos a Korce, tenemos intención de hacer una parada técnica. Visitamos la calle principal y tomamos un café. Disfrutamos las vistas. Paramos a Rehova. Un pequeño pueblo de montaña. Paramos para almorzar en Ersekë (pueblo estética comunista). Entramos en la cocina para elegir el almuerzo. Turismo 0. Una comida casera y deliciosa.

Una vez llenos empezamos la peripecia hacia Permet! Una carretera con unas vistas maravillosas de las montañas de Nermeçkë y el pico Maja y Papingut, pero terrible. Hay que hacerla con tiempo y sobre todo de día! Paramos a descansar a Leskovik. Allí nos indican una carretera diferente para ir a Permet. Pero no nos entendemos bien y tomamos la que nos muestra la guía, el Garmin y el MapsMe. Nos equivocamos. La carretera que nos aconsejaban seguramente era mucho mejor que la que hemos cogido. Una carretera solitaria y peligrosa. Bonita pero hay que tener cuidado. Jordi llegó agotado de conducir. Yo, cansada de la tensión.

Llegamos a Permet y la dueña del alojamiento familiar nos espera en la puerta. Nos instalamos. Sencillo pero limpio. Hay más turistas (5 o 6). Hotel Ilir Guest House 1 (Rruga Ahmet Tomorri; desayuno incluido)

Permet es un pequeño pueblo animado y vivo que sirve de base para hacer ecoturismo y excursiones. Las mejores montañas de Albania, dicen! Un paraíso para los amantes del monañismo. Cenamos en uno de los restaurantes Km0 que caracterizan la ciudad. No son baratos.

Decimotercero día (jueves)
Permet- Gjirokastra – Sarandë 2,30h

Salimos hacia Gjirokastra. La carretera mejora pero siempre encontramos ganado: vacas, cabras, ovejas, gallinas, cerdos …

De camino, paramos el Ojo azul (Syri Kalter). Muy bien indicado. Un paraje fantástico pero plegado de autocares de turistas. La mayoría muy poco respetuosos con el espacio. Sin embargo, se lo recomendamos.

Llegamos y visitamos Gjirokastra. Interesante ciudad que conserva la arquitectura imperial otomana. Pienso en los relatos de Ismail Kadaré. Visitamos la ciudadela y nos paseamos por la ciudad antigua, visitamos una casa otomana bien conservada. El guía es el mismo propietario. Nos hemos escabullido detrás de un grupo de italianos. Buscamos la casa de Kadaré, la quiero ver.

Comemos en la entrada de la ciudad. En un lugar muy turístico, malo. Hay que recordar que Sarandë, Gjirokastra y Butrín son zonas visitadas por grupos organizados de turistas provenientes la mayoría de Corfú.

Esta noche descansaremos en Sarandë. La última noche en Albania. Nos instalamos en el Hotel Royal Sarandë (Rruga Jonianet Nr. 13; desayuno incluido). Tomamos un baño delante del establecimiento. Nos dejan un par de tumbonas. Salimos a cenar. Me sorprende la ciudad. Es la capital de verano de Albania. Pero el turismo es interior y familiar. Me recuerda el Cambrils de los años 60-70.

Decimocuarto día (viernes)
Sarandë – Corfú 

Por la mañana vamos a bañarnos a la cala donde teníamos el hotel a la llegada a Albania. Disfrutemos del baño y comemos en el chiringuito. Correcto y barato. Volvemos a Sarandë. En el puerto. Volvemos el coche y cogemos el ferry hacia Corfú. El viaje de 1 hora y media es muy bonito.

Llegamos a Corfú y nos instalamos en el Hotel Konstantinoupolis (K. Zabitsianou 11; desayuno incluido). Es un establecimiento viejo pero con encanto. Limpio y los responsables son muy amables.

Salimos a cenar a Kérkyra, paseamos por callejuelas venecianos y encontramos una fantástica taberna. Pocos turistas, la mayoría de clientes son de la ciudad. Nos tratan de maravilla y cenamos suculentamente. La Taberna de Elia (63B Paleologou | Paleologou & Spirou Arvanitaki).

Decimoquinto día (sábado)
Corfú – Barcelona

Nuestro vuelo sale a las 0,50h. Tenemos que pasar el día a Kérkyra sin coche ni alojamiento.

Gracias a la amabilidad de los responsables del hotel el día será tranquilo y completo. Nos guardan las maletas y nos dejan utilizar los salones del hotel cuando queramos. Bajo sus indicaciones visitamos la isla de Vido. Por 4 € (ida y vuelta) pasamos la mañana en Vido. Una pequeñísima isla delante de Kérkyra. Prácticamente desierta. Nos bañamos, paseamos (no hay coches) y comemos bajo unos pinos frente al mar, en el único restaurante que hay. Comemos bien. El lugar lo vale. Esperamos pacientemente que los responsables del ferry se despierten de la siesta y volvemos. Una vez pasada la hora de más calor, paseamos por la ciudad de inspiración veneciana. Volvemos a cenar en la taberna Elia. Quiero comer su giros!

Una vez satisfechos, vamos a buscar las maletas en el hotel. Tomamos un taxi (12 €) y llegamos al pequeño y apretado aeropuerto. Sufrimos un retraso de 1 hora larga. Llegamos a Barcelona agotados. Estos vuelos de noche se hacen largos.

Conclusión: gran viaje con poco dinero! Hemos gastado unos 1000 euros por persona todo incluido.

Lectura para el viaje:

Puede leer cualquier libro de Ismaíl Kadaré.

También leí otro autor muy conocido y traducido. Me gustó. Tirana Blues de Fastos Kongoli.

Importante: Busca y lee sobre las tradiciones del norte de Albania y el kanun. Son fascinantes.

Has oído hablar de las vírgenes juradas? Aquí encontrará un enlace de un emotivo e indispensable reportaje en YouTube. Sorprendente. No te lo pierdas!

Aquí teneis la obra fotográfica de Pepa Hristova dedicada a las virgenes juradas.


Compartir...

pròxim Publicar

Anterior Publicar

© 2025 Pel món

Autor Anders Norén