Torre de la catedral de Narbona
- Allotjament: normalment utilitzem booking. Si utilitzeu aquest enllaç per les vostres reserves m’ajudeu a mi i aconseguiu un reemborsament de € 15!
30 de març
Sortim de Barcelona per anar a un concert del mític Murray Head al costat de Toulouse. El Jordi el vol veure tant sí com no!
Calculem la ruta més econòmica i sortim de Barcelona direcció Perpinyà.
Un cop a Perpinyà ens dirigim a Tolosa. Agafem la carretera que passa pel País Càtar. Dinem a una àrea de picnic a les Corberes, a la falda de la muntanya on es troba l’escarpat i imponent castell càtar de Querbús.
Vistes al Castell de Puillorenç
La ruta continua. Parem al poble de Puilaurens. Fem fotos i admirem el Castell de Puillorenç des del poble.
Continuem la ruta, passem per Alet-des-Bains, Limoux, sense parar… Finalment arribem al nostre destí, Saint Orens!
Ens preparem pel concert que durarà gairebé 3 hores! Fantàstic.
Murray Head
31 de març
Deixem l’hotel per sortir cap a Narbona on passarem dues nits. No visitem Toulouse, hi vàrem ser fa poc!
Castres
Plou. En comptes de visitar monuments càtars com era la nostra primera intenció, ens desviem cap a Castres. Continua plovent, molt. Fem un tomb per la ciutat i dinem. La visita amb pluja no dóna de més de si. Agafem el cotxe cap a Narbona. 2 hores llargues amb pluja. Se’m fa molt pesat. Sort que al Jordi li agrada conduir…
El Jordi em promet una ruta especial als castells càtars ben aviat!
Arribem, ens instal·lem i sortim a fer un tomb. Curt, fa molt fred, plou i fa molt vent.
Canal de la Robine
Cal dir que volíem menjar als grans buffets de Narbona. Però ho vàrem trobar tot ple.
1 d’abril
Fa sol. Sortim contents. Visitem la ciutat i dinem a Les Halles. Per ser precisos, mengem de tapes. En arribar al mercat ens trobem que reparteixen una deliciosa truita (remenat) de Pasqua. Deliciosa!!!! Repetim. Com no en tenim prou per dinar, ens acostem a un bar del mercat. Veiem que fan els veïns francesos i els imitem. Tapes i cervesa. Cal dir, que hi ha alguns bars-restaurants al mercat més bonics, però van dirigits als turistes, bàsicament espanyols i catalans. Els hem evitat. Ens agrada més barrejar-nos amb la gent del país.
Les Halles
Després de dinar –a hora francesa– sortim cap a Gruissan. Molt a prop de Narbona mar. Gruissan és un poble basicament artificial i lleig, però és un punt de partida d’excursions a peu, amb bicicleta o a cavall al massís de la Clape. Nosaltres, pugem a la Chapelle Notre Dame des Auzils. Un passeig agradable fins el cim. Durant l’ascensió, et trobes cenotafis de nàufrags. La capella està plena de exvots i dibuixos recordant als vaixells desapareguts.
Chapelle Notre Dame des Auzils
2 d’abril
De retorn a Barcelona. Torna a ploure.
De camí parem a Peyriac-de-Mer. És un poble preciós dins del parc natural Narbonnaise en Méditerranée. Fem un passeig per les passarel·les de les salines. Ho trobareu tot molt ben indicat.
Peyriac-de-Mer
És dilluns de Pasqua. Busquem un lloc bonic per fer un pícnic. Ens arribem a Port-Mahon. I, sí, el trobem, però ple de gent celebrant la Pasqua. Semblen lleidatans fent la “mona”.
Mini ous de Pasqua
Per acabar la sortida, amb el temps meteorològic en contra, parem a la fortalesa de Salses. Espectacular. Però cometem l’error de fer la visita guiada. 45 minuts esperant a gent, criatures cridant i perquè t’expliquin evidències sense interès. On hi hagi un bon guia!!!
El millor del viatge: gairabé durant tot el trajecte ens ha acompanyat l’imponent Canigó nevat! Un veritable espectacle.
Canigó nevat