Encontrareis la traducción en español al final del texto en catalàn
(6 al 8 de gener de 2020)
És dia de Reis i ens escapem a Terol i a Castelló.
Hem reservat un apartament molt confortable a Beseit (Beceite). Casa Morató.
Aquesta vegada sortim de Lleida.
De camí, malgrat la boira, parem al poble vell de Corbera d’Ebre. Durant la batalla de l’Ebre, aquesta població va patir molts bombardejos de les forces colpistes. El poble vell es va abandonar. Ara les runes formen part d’un espai commemoratiu que val la pena visitar.
Entre la boira i les ruïnes, la visita ha estat fantasmal.
Passem per Calaceit (Calaceite). Com ja la coneixem, no ens hi parem. Però si no coneixeu la població us la recomano molt. Els palaus, cases i construccions de la part antiga demostren la riquesa i la importància que havia tingut la població temps enrere.
Vàrem enfilar cap a Vallderroures (Valderrobres) per dinar-hi.
Un cop a Vallderroures dinem a la Fonda (diuen que és la més antiga d’Espanya), al costat del pont i portal medieval de Sant Roc. Fem un menú de Reis per 25 euros. Bo i molt abundant. Amb tortell de Reis i polvorons inclosos.
Un cop dinats visitem el poble i pugem fins al castell i l’església. Malauradament estava tot tancat!
Disfrutem de la bonica població, considerada un dels Pueblos bonitos d’Espanya.
A la tarda, arribem a Beseit. Ens instal·lem i visitem el poble per aprofitar la poca llum que queda. Bonic. Visitem les fonts, el pont, baixem al riu. Gaudim de la part vella il·luminada.
Quan el fred comença a intensificar-se tornem a l’apartament que hem llogat. Calen i confortable.
Al matí ens dirigim a Pena-roja de Tastavins (Peñarroya de Tastavins). Deixem el cotxe al poble i ens dirigim a peu a les Roques de Masmut. Fa sol. Fem un passeig d’uns 10 km molt agradable. El paisatge és impressionant i ens trobem amb diversos exemplars de la cabra hispànica.
Tenim previst anar a dinar a Morella (a uns 30 minuts d’on som), però abans parem al conjunt del Santuari de la verge de la Font.
Visita obligada!
Hi ha dues ermites. La de Dalt, del s. XIV, conserva un sostre mudèjar de fusta a dues aigües, decorat amb motius heràldics, geomètrics i vegetals.
La segona, l’ermita de Baix, és un edifici barroc dels segles XVII-XVIII amb una font de quinze brocs. No us perdeu aquesta visita!
Tornem a la ruta. Arribem a Morella (Castelló) i pràcticament tot està tancat. És Sant Julià, festa local del municipi.
Després de cercar lloc per dinar, descartant un parell de restaurants molt cars, entrem a l’únic lloc que quedava: una pizzeria amb menú econòmic de 14€. No pintava gaire bé però no ens podem permetre els preus dels altres. Pizzeria Lola! Vàrem menjar de meravella! Menú casolà i tradicional: boníssim. Recomanat!
Visitem Morella. Però el castell està tancat. Haurem de tornar-hi.
Les millors vistes de Morella són des de fóra de la ciutat, on podem veure el castell i les muralles que l’envolten.
Passem pel poble de Fondespala (Fuentdespalda). Interessant de visitar. Ens sorprèn el petit cementiri medieval, consistent en una vintena d’esteles funeràries discoïdals amb diverses temàtiques: corones reials, capells religiosos, representació del ball de la mort, calaveres… Val la pena aturar-s’hi.
Tornem a Beseit. Sopem a casa.
A l’estiu us aconsello visitar La Pesquera. Una zona plena de basses per banyar-se. Al Parrissal està totalment prohibit fer-ho.
El darrer dia, ens llevem d’hora i sortim a fer la ruta del Parrissal (el Parrizal). Arribem a les 10h aproximadament. Som els primers en deixar el cotxe a l’aparcament on s’inicia la ruta.
Allà ens trobem amb el guarda que ens dona les indicacions bàsiques per començar.
La ruta és màgica. Val la pena. En total fem uns 12 km. Pràcticament sense desnivells. Les passarel·les de fusta que bordegen el riu Matarranya són segures i amples. Passeig recomanable per a tots els públics! Cadascú al seu ritme.
Pel camí, també podeu gaudir de les pintures rupestres de Fenellassa.
Tota la senda està molt ben senyalitzada, no hi ha possibilitat de pèrdua.
Només un consell, intenteu fer la ruta fora de temporada com nosaltres. A l’estiu o per vacances podeu trobar-hi més gent.
Tornem. Anem a dinar a Vallderroures. Al restaurant Asador Baudilio que ens han aconsellat. Fem un menú de 12€. Bo. Provem els cigrons de Beseit.
Un cop dinats ens arribem a l’embassament de Pena.
Tornem a Lleida. Passem per Queretes (Cretas). Un poble interessant.
A la tornada gaudim de les vistes dels Ports de Beseit. Majestuosos, com sempre.
Finalment, entrem, sense pietat, a la boira espessa de la plana de Lleida.
Traducción en Espanyol
3 días por el Matarraña (6 al 8 de enero de 2020)
Es día de Reyes y nos escapamos a Teruel.
Hemos reservado un apartamento muy confortable en Beseit (Beceite). Casa Morató.
Esta vez salimos de Lleida.
De camino, a pesar de la niebla, paramos en el pueblo viejo de Corbera d’Ebre. Durante la batalla del Ebro, esta población sufrió muchos bombardeos de las fuerzas golpistas. El pueblo viejo se abandonó. Ahora las ruinas forman parte de un espacio conmemorativo que vale la pena visitar.
Entre la niebla y las ruinas, la visita ha sido fantasmal.
Pasamos por Calaceit (Calaceite). Como ya la conocemos, no nos paramos. Pero si no conoceis la población os la recomiendo mucho. Los palacio y construcciones de la parte antigua demuestran la riqueza y la importancia que había tenido la población tiempo atrás.
Enfilamos hacia Vallderroures (Valderrobres) para comer en allí.
Una vez en Vallderroures comemos en la Fonda (dicen que es la más antigua de España), junto al puente y portal medieval de San Roque. Hacemos un menú de Reyes por 25 euros. Bueno y muy abundante. Con roscón de Reyes y polvorones incluidos.
Una vez comidos visitamos el pueblo y subimos hasta el castillo y la iglesia. ¡Desgraciadamente estaba todo cerrado!
Disfrutamos de la bonita localidad, considerada uno de los Pueblos bonitos de España.
Por la tarde, llegamos a Beseit. Nos instalamos y visitamos el pueblo para aprovechar la poca luz que queda. Hermoso. Visitamos las fuentes, el puente, bajamos al río. Disfrutamos de la parte vieja iluminada.
Cuando el frío empieza a intensificarse volvemos al apartamento que hemos alquilado. Caliente y confortable.
Por la mañana nos dirigimos a Pena-roja de Tastavins (Peñarroya de Tastavins). Dejamos el coche en el pueblo y nos dirigimos a pie a las Rocas de Masmut. Hace sol. Hacemos un paseo de unos 10 km muy agradables. El paisaje es impresionante y nos encontramos con varios ejemplares de la cabra hispánica.
Tenemos previsto ir a comer en Morella (a unos 30 minutos de donde estamos), pero antes paramos en el conjunto del santuario de la virgen de la Fuente. ¡Visita obligada! Hay dos ermitas, la de Arriba, del s. XIV, conserva un techo mudéjar de madera a dos aguas, decorado con motivos heráldicos, geométricos y vegetales. La segunda, la ermita de Abajo, es un edificio barroco de los siglos XVII-XVIII con una fuente de quince inyectores. ¡No se pierdan esta visita!
Volvemos a la ruta. Llegamos a Morella y prácticamente todo está cerrado. Es San Julián, fiesta local del municipio.
Después de buscar un lugar para comer, descartando un par de restaurantes muy caros, entramos en el único lugar que quedaba, una pizzería con menú económico de 14 €. No pintaba muy bien pero no nos podemos permitir los precios de los demás. Pizzeria Lola! ¡Comimos de maravilla! Menú casero y tradicional: buenísimo. ¡Recomendado!
Visitamos Morella. Pero el castillo está cerrado. Tendremos que volver. Las mejores vistas de Morella son desde fuera de la ciudad, donde podemos ver el castillo y las murallas que la rodean.
Pasamos por el pueblo de Fondespala (Fontdespalda). Interesante de visitar. Nos sorprende el pequeño cementerio medieval, consistente en una veintena de estelas funerarias discoidales con diversas temáticas: coronas reales, tocados religiosos, representación del baile de la muerte, calaveras … Vale la pena detenerse.
Volvemos a Beseit. Cenamos en casa.
El último día, nos levantamos temprano y salimos a hacer la ruta del Parrissal (el Parrizal). Llegamos a las 10h aproximadamente. Somos los primeros en dejar el coche en el aparcamiento donde se inicia la ruta. Allí nos encontramos con el guarda que nos da las indicaciones básicas para empezar.
La ruta es mágica. Vale la pena. En total hacemos unos 12 km. Prácticamente sin desniveles. Las pasarelas de madera que bordean el río Matarraña son seguras y anchas. ¡Paseo recomendable para todos los públicos! Cada uno a su ritmo.
Por el camino, también puede disfrutar de las pinturas rupestres de Fenellassa.
Toda la senda está muy bien señalizada, no hay posibilidad de pérdida. Sólo un consejo, intente hacer la ruta fuera de temporada como nosotros. En verano o por vacaciones pueden encontrar mucha gente.
Volvemos. Vamos a comer a Vallderroures. En el restaurante Asador Baudilio que nos han aconsejado. Hacemos un menú de 12 €. Bueno.
Una vez hemos comido nos acercamos al embalse de Pena.
Volvemos a Lleida. Pasamos por Queretes (Cretas). Un pueblo interesante.
A la vuelta disfrutamos de las vistas de los Puertos de Beseit. Majestuosos, como siempre.
Finalmente, entramos, sin piedad, a la niebla espesa del valle de Lleida.